Exotismo y orientalismo escénico español: Las obras estrenadas en el teatro Apolo de Madrid entre 1900 y 1913

Resum

Amb l'arribada del segle XX, noves formes i models teatrals es van obrir pas a l'abigarrat panorama musical madrileny, generant una tendència rupturista amb el sistema anterior del gènere noi. La fragmentació dels espectacles, la seva –generalment– pitjor qualitat literària i musical juntament amb la introducció de ritmes estrangers i l'adopció de temàtiques on la sicalipsi jugués un paper fonamental van ser algunes de les senyes d'identitat. Tot i això, dins d'aquest format, la via que millor acceptació va trobar al Teatre Apolo de Madrid va ser la de l'orientalisme. Entre el 1900 i el 1913, diferents obres es van estrenar amb gran èxit al coliseu del carrer d'Alcalá apostant decididament per aquesta temàtica. A través de l'anàlisi d'algunes d'aquestes sarsueles podem dirimir que els recursos emprats eren deutors de la imatge d'exotisme que ja s'havia generat dècades abans i que totes aquestes obres actuaven més com a producte que com a paradigma reflex de la societat del moment.