Redes del piano en València (1790-1856): circulación, transferencia y confluencias

Resum

L’article examina la implantació del piano a València durant el segle XIX i la seua influència en la vida musical i cultural de la ciutat. L’instrument va substituir altres de tradicionals com el saltiri i el clavicèmbal, i el seu consolidament va impulsar la creació d’una xarxa de constructors, comerciants, intèrprets i docents. Així, el piano es va consolidar com un símbol de modernitat i estatus social, integrant-se no sols en els grans escenaris, sinó també en les llars de la burgesia. A més, es va popularitzar en concerts, cafès i vetlades privades, amb una destacada participació de pianistes femenines.
L’estudi aborda l’expansió del mercat del piano i la seua literatura, així com la consolidació de rutes de distribució. A més, s’empren eines d’anàlisi de xarxes per a identificar les figures més influents i les comunitats formades. La investigació destaca personatges com el constructor Pedro Gómez, el compositor i mestre José Valero i els docents Pascual Pérez Gascón i Justo Fuster, juntament amb altres rellevants com Antonio Ayala. Les seues interaccions van afavorir el desenvolupament musical i pianístic de la ciutat, posicionant-la en l’àmbit de la música romàntica a Espanya i Europa.