La música invisible: la realización implícita de las fuentes del Llibre Vermell de Montserrat en la composición catalana del siglo XX. Una aproximación a su análisis técnico estructural

Resum

L’època postmodernista aporta nous enfocaments en l’anàlisi de la creació musical des d’una perspectiva semiòtica. El fenomen d’intertextualitat aplicat a la música fa possible que en una sola composició es combinen distints estils, gèneres, llenguatges i significats.
D’aquesta manera, és summament interessant observar les composicions musicals de dos compositors catalans, Xavier Benguerel i Carles Guinovart, en les quals s’incorporen melodies del Llibre Vermell. Aquestes cites medievals apareixen durant tota la peça i, aparentment,
ens fan la impressió que es tracten de distints fragments incrustats en la textura musical; després de l’anàlisi musical, però, es descobreixen diversos recursos i tendències que els uneixen en una cita completa.
L’explotació tan lliure de la font originària ens fa plantejar una hipòtesi sobre la música invisible que no existeix en el temps real, però que es realitza implícitament com si s’hagués extret del parèntesi. Per a justificar la manera amb què apareix la cita en les composicions de Benguerel i Guinovart, hem aplicat a la metodologia de l’anàlisi musical els mètodes propis de la música electrònica, especialment el muntatge; d’altra banda, ens hem recolzat en la teoria Gestalt de la percepció i, en particular, en el concepte de la continuïtat i en la tècnica de modelització.