¿El fin de la «convivencia»? La revuelta mudéjar de Espadán y su reflejo en el paisaje sonoro valenciano del siglo XVI
DOI:
https://doi.org/10.67262/szm77p62Paraules clau:
conversions forçades, moriscos, paisatge sonorResum
El regne i la ciutat de València van viure, entre 1525 i 1526, un episodi que serveix com a exemple de les dificultats en la convivència entre cristians i musulmans en aquest territori. El decret aprovat per Carles V en 1525, que reconeixia les conversions forçades realitzades durant les Germanies, obligava, a més, a tots els musulmans del regne a convertir-se al cristianisme. Açò va provocar diverses reaccions, sent una de les més violentes la de la serra d’Espadà. En un dels atacs efectuats pels rebels, es va produir el robatori d’una arqueta que contenia les sagrades formes de la parròquia de Xilxes, el que va ser interpretat com un greuge.
La milícia va ser convocada, es van organitzar actes devocionals, es va postergar la processó del Corpus Christi i, després de la victòria de les tropes ciutadanes, es va realitzar una rebuda triomfal i es va celebrar la processó en octubre de 1526.
Aquest article planteja l’anàlisi d’aquest episodi des del punt de vista de l’estudi del paisatge sonor que va desencadenar i com aquest va modificar la configuració sònica de la vida quotidiana durant el conflicte, especialment a la ciutat de València. Amb aquest objectiu s’ha acudit a fonts contemporànies, des de la documentació municipal i catedralícia, fins a cròniques que van arreplegar la memòria dels fets.