‘Drunk’ rebetiko blues fusion: dissecting two contemporary songs

Resum

Rebetiko és un estil de música folk que té els seus origen a finals del segle XIX en ports i presons, i ha estat descrit com «el blues grec». El rebetiko comparteix paral·lelismes amb el blues pels seus orígens en les comunitats marginades; tanmateix, mentre que el rebetiko evolucionaria amb contribucions dels refugiats d’Àsia Menor als ports de la Mediterrània oriental, el blues té els seus arrels en els africans occidentals forçats a abandonar el seu país per a convertir-se en esclaus als Estats Units. Prohibit durant dècades, el rebetiko i les seues característiques escales orientals (drómoi) han estat transmeses oralment entre els músics, motiu pel qual ha donat lloc a inconsistències en la documentació i discrepànciesentre autors. Per a abordar aquests reptes, els drómoi foren recopilats a partir de díhuit fonts, per a posteriorment reimaginar-se i reharmonitzar-se, i finalment utilitzats per a la creació de cançons interculturals com «9 + 7 = 8» i «Σουρουκλεμές & Γιαβουκλού». La fusió de rebetiko i blues s’examina a través de la seua dissecció, la qual se centra en l’orientalisme de les progressions de dotze compassos amb l’ús de drómoi i l’adaptació de sistemes d’escales d’acords de jazz. Les anàlisis mostren interpretacions que fan la sensació de “borratxo” mitjançant l’alteració de compassos asimètrics, així com a través de la utilització d’una sensació inspirada en Dilla. Aquest article suscita debats sobre com s’aconsegueix la modernitat a través de la barreja cultural.